EL MODERNISME EN El POWER DE CLASSE

Per descarregar-te el PGF, clicaACÍ

2on BATX. NOCIONS BÀSIQUES SOCIOLINGÜÍSTICA

Ací podeu accedir al power point vist a classe

CLIC ACÍ

4t ESO: REALISME I NATURALISME

cliqueu ací per obtenir el power point vist a classe:CLIC

CRÒNICA DE JAUME I

Interesant recorregut biogràfic per la figura del rei Jaume I



http://www.rtvv.es/documentacio/ver_video.asp?id=f_vd0000000059.wmv&prg=Cr%F2niques%20del%20rei%20Jaume

LECTURES AVALUABLES CURS 2016-17

1ER ESO

1r trimestre:

ALAPONT, Pasqual, Estàs com una moto, editorial Bromera.

BROSETA Tere, L'estiu dels pirates, editorial Bromera

2n trimestre:

CALSALDERREY, Fina. Dues llàgrimes per Màquina, editorial Bromera.

SOMMER BODENGURG, Àngela, Històries de por, editorial Bromera.

3r trimestre:

LÓPEZ NARVAEZ, Concha, La teixidora de la mort, editorial Bruño

CORTÉS, Jesús, La mansió del terror, editorial Bromera.

2on ESO

1r trimestre:

CATURLA, Joaquim G., Tot l'estiu per davant, editorial Bromera.

HALERO, J I LAHOZ, U, Tornaran a buscar-me. Ed, La Galera.

2n trimestre:

SIMÓ, Isabel-Clara, El meu germà Pol, editorial Bromera.

SIMÓ, Isabel-Clara, Raquel, editorial Bromera.

3r trimestre:

PASQUAL, Gemma, Marina, Alfaguara/Voramar.

STEVENSON, L’illa del tresor, editorial Bromera

3er ESO

1r trimestre:

LLOBET, Glòria, Pensaré en tu, editorial Bromera

MORA, Victor, El parc del terror, editorial Columna

2n trimestre:

VILAPLANA, Silvestre, La mirada d'Al-Azraq, editorial Marfil

MARTORELL, Joan, Tirant lo Blanc, (adaptació teatral) ed, Bromera

3r trimestre:

LIENNAS, Gemma, La venjança dels panteres negres. Ed. Bromera

DARIO FO, Ací no paga ni Déu. Ed. Bromera

4t ESO

1r trimestre:

PASQUAL, Gemma. L´ultim vaixell. Alfaguara

SHELLEY, Mary, Frankenstein, Ed, Bromera

2n trimestre:

PEDROLO, Manuel, Mecanoscrit del segon origen, Edicions 62

TORRENT, Ferran, Gràcies per la propina. Ed, Bromera

3r trimestre:

ALBEROLA. C. Que tinguem sort. Ed. Bromera

CIRICI, David, L’esquelet de la balena. Ed, Empúries

1er BATX

1r trimestre:

MARTORELL, Joanot, Tirant lo Blanc. Ed. Bromera

PIERA, Josep, Jo so aquest que es diu Ausiàs March. Ed. 62

VILAPLANA, Silvestre, Les cendres del Cavaller, ed, Bromera

2n trimestre:

SÀNCHEZ PINYOL, La sang freda, Ed, la campana

ESPINÓS, Ximo, El cervell de la serp, ed. 3 i 4

3r trimestre:

COMPANYIA T, Criatures, ed. 62

GALCERAN, Jordi, Paraules encadenades, ed. 62

2on BATX

1r trimestre:

BENET I JORNET, E.R. ed. 62

BELBEl, Sergi, Morir (Un moment abans de morir). Ed, 3 i 4

SIRERA, Rodolf, El verí del teatre. Ed. 62 *

2n trimestre:

RODOREDA, MERCÈ, La plaça del diamant, ed. 62

MONZÓ, Quim, El perquè de tot plegat. ED, 62 *

3r trimestre:

FUSTER, Joan, Ser Joan Fuster, Ed, Bromera

BORJA, Joan, Café del temps. Ed. Bromera

TUSON Jesús. Mal de llengües. Ed Empúries

La UA conmemora el VII centenario de la muerte de Ramon Llull

Conferencias, conciertos de música y ciclos de cine se celebrarán entre los meses de octubre y noviembre

redacción 01.10.2016 | 01:59 La Universidad de Alicante ha organizado diversas actividades para celebrar el VII centenario de la muerte de Ramon Llull, filósofo, poeta, místico, teólogo y misionero mallorquín, considerado como uno de los precursores del uso el catalán.

El programa de actos comienza el próximo lunes con la conferencia inaugural a cargo de Lola Badia, profesora de la Universidad de Barcelona, titulada Ramon Llull y la expresión literaria, a las 11.30 horas, en el Salón de Grados de la Facultad de Derecho y, seguidamente, a las 12.30 horas, el Paraninfo de la UA acogerá el concierto Ramon Llull: el viaje musical del grupo de música antigua Capella de Ministrers. En él, Carles Magraner y su formación proponen un recorrido sonoro por el Mediterráneo medieval de la mano de los viajes de Ramon Llull.

Durante los meses de octubre y noviembre se impartirá un conjunto de conferencias que abarcarán diversas temáticas relacionadas con obra y vida del autor y, que contarán con la presencia de los mejores especialistas en la obra del mallorquín, aunque las fechas se encuentran aún por confirmar.

Cine

Por otra parte, entre el 10 de octubre y hasta el 14 de noviembre se llevará a cabo el ciclo de cine Ramon Llull y su época, con el objetivo de contextualizar el periodo histórico comprendido entre el siglo XIII y las primeras décadas del siglo XIV. Cada película será presentada por un especialista en cine, y al terminar cada proyección, se celebrará un debate.

Estas celebraciones coinciden con las de los centenarios de Miguel de Cervantes y William Shakespeare que vienen desarrollándose a lo largo del 2016.

Ovidi Montllor en deu cançons indispensables

L’obra del cantant persisteix amb tota la força com un dels cims de la cançó d’expressió lírica i de la figura de l’artista compromés

Carles Gámez València 11 FEB 2015 - 20:54 CET

Fotografia de Pilar Aymerich per al disc 'Un entre tants'.

Al cap de vint anys de la seua desaparició, un aniversari recordat amb tributs musicals, exposicions i altres celebracions, la figura d’Ovidi Montllor dins de la Cançó i del, per extensió, gran territori de la cançó lírica, no ha deixat de créixer i sumar; un reconeixement celebrat per les noves generacions d’intèrprets i músics. De l’escena teatral a l’entaulat musical, Ovidi Montllor reuneix amb èxit i singularitat les qualitats del cantant intèrpret en la línia dels grans noms de la Chanson: Léo Ferré, Yves Montand, Jacques Brel o Serge Regianni. La conjunció feliç de la paraula, el gest i la música.
A la seua figura de creador musical s’uneix la de divulgador líric, posant veu majúscula als versos d’Estellés, Salvat-Papasseit, Josep Maria de Segarra o Blai Bonet. La trajectòria d’Ovidi Montllor va acabar visualitzant les llums i, sobretot, les ombres del paisatge cultural emergent en el nou marc de l’Estat de les autonomies; les penúries i la miopia d’una indústria discogràfica incapaç de protegir els seus artistes i l’abandó de l’Administració d’una part d’allò que havia estat un dels seus grans patrimonis populars: la Cançó.

La fera ferotge (Ovidi Montllor, 1968)

Debut discogràfic del cantant. La Nova Cançó viu els seus divorcis interns i Els Setze Jutges han plegat com a col·lectiu i organisme formatiu. Ovidi Montllor desembarca en el món musical amb el seu bagatge com a actor escènic, que assenyalarà la seua trajectòria artística. La cançó satírica en català eixampla els seus dominis, i intèrprets i Montllor es col·loquen com un dels seus franctiradors més afinats. “Una fera ferotge” que aterrava amb la benedicció de Georges Brassens (“Le gorille") i d’esperit llibertari.

Sol d’estiu (Ovidi Montllor, 1971)

Com a resposta a la famosa “Cançó d’estiu” que cada any envaïa les llistes d’èxits, Ovidi Montllor feia la seua versió de cançó estiuenca en un divertit joc rítmic, entre la paròdia hawaiana i el frenesí de la comèdia slapstick. Montllor s’afermava en el conreu de la cançó satírica i d’accent més corrosiu seguint els passos del seu company i mestre, Pi de la Serra.

Coberta del disc 'Un entre tants'.

Homenatge a Teresa (Ovidi Montllor, 1974)

El cantant feia el seu Amarcord particular a partir del retrat d’aqueix personatge, “la boja del poble”, ací la Tereseta que el va instruir en el seu primer aprenentatge sentimental. La cançó estava inclosa en l’àlbum A Alcoi, que assenyala l’inici del període de maduresa com a cantant i creador. La col·laboració amb el guitarrista Toti Soler revesteix les seues cançons, a partir d’ara, d’una sonoritat distintiva i popular, una col·laboració que es prolongarà fins a la mort del cantant. Quaranta anys després “Homenatge a Teresa” ha esdevingut un dels clàssics del cançoner de la Cançó. Fins i tot Joaquín Sabina n’ha fet una versió.

Els amants (Vicent Andrés Estelles, 1974)

Primer gran anunci del cantant com a intèrpret líric i nova incursió en la literatura del poeta de Burjassot (Llibre de meravelles, 1971). La poesia d’Estellés, amb el desig i la passió com a matèria primera, i la veu de Montllor, la vibració del mot, signaven un pacte de fraternitat eterna. Una comunió creativa que tindrà el seu corol·lari en el disc, fet a contracorrent, Coral romput. Altres poetes com Joan Salvat-Papasseit o Josep Maria de Segarra acabaran incorporant-se al seu equipatge, a l’arxiu del plaer de la paraula, com a mestres de capçalera.

Perquè vull (Ovidi Montllor/Y. Belmonte, 1972)

Una de les cançons que exemplifiquen millor l’ideari vital del cantant i que li servirà durant molt de temps com a carta de presentació —o de tancament— en els recitals. Montllor hi reafirmava la seua voluntat de viure sense lligams a partir de la presència escènica capaç de transformar cada cançó en una comèdia o peça dramàtica de tres minuts.

'A Ovidi Montllor', obra d'Antoni Miró.

Les meves vacances (Ovidi Montllor/Ovidi Montllor i Toti Soler, 1974)

Montllor, seguint les petjades del Brassens de la “ Supplie pour être enterré à la plage” de Sète —igual que el Serrat de “Mediterráneo”— avançava el seu testament amb humor i manual d’instruccions, com deia la cançó, “tot ben senzill i ben alegre / em creureu mort, jo no haureu mort / faré vacances”. Tot l’Ovidi i al cent per cent: irònic, tendre, sarcàstic, combatiu.

M’aclame a tu (Vicent Andrés Estellés/Ovidi Montllor, 1980)

Segurament una de les col·laboracions musicals més reeixides del seu treball amb l’obra de V. Andrés Estellés dins de la seua darrera etapa de complicitats líriques. El músic aconseguia atrapar amb èxit la poesia torrencial de l’escriptor en aquest traspàs o transferència, sempre fràgil, que hi ha entre poesia i cançó, entre vers i música.

El meu poble Alcoi (Ovidi Montllor)

Coberta del disc 'A Alcoi' realitzada per Antoni Miró.

En l’àlbum A Alcoi —amb la innovadora coberta feta per Antoni Miró— ja havia deixat mostres ben significatives de les seues arrels; ara, el cantant pren prestats a Jacques Brel la música i el seu tribut emocionat al paisatge flamenc, “Le plat pays”, per reconstruir, en forma de passeig per la seua memòria, els lligams amb els seus orígens, amb el seu poble a la vora del barranc del Cinc.

Si mai de tu (Ovidi Montllor)

Com altres cantants que l’havien precedit en la seua oda urbana, Ovidi Montllor fa la seua particular balada d’amor a la ciutat de Barcelona, invocada des del record de l’amant i la pèrdua a partir d’una escriptura bastida de petites i delicades pinzellades.

Què et sembla, Toti? (Ovidi Montllor)

Cant a l’amistat i a l’ofici de cantar, de compartir músiques i emocions, nits de concerts i bars de mitjanit que esperen l’arribada dels músics clandestins. Toti Soler s’erigia com la cara B del cantant, l’etern còmplice i traductor de les seues fantasies.