divendres, 21 d’octubre del 2011

DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE


1. Què és això? Busqueu a Internet informació sobre aquest esdeveniment politico-cultural i feu-ne un breu informe (10 a 20 línies.)  

2. Escolteu i busqueu  a l'Enciclòpedia Catalana els topònims que apareixen en la lletra d'aquesta cançó mítica del grup Al TALL. Tot seguit, situeu-los sobre un mapa mut del País Valencià. Podeu calcar-lo o dibuixar-lo a partir del model que trobareu ací davall.
                                                                                   







dijous, 13 d’octubre del 2011

AUSIÀS MARCH, UN CAVALLER

La poesia aspra i profunda d’Ausiàs va produir un fort impacte en la mentalitat del seu temps i la seua influència es va estendre a través del Renaixement i fins i tot es va ramificar cap a altres cultures, sobretot la castellana. Ausiàs March va ser el primer poeta que va aconseguir de donar-nos una imatge d’home angoixat per la mort i pel dubte metafísic; que va crear una imatge personal, feta d’elements extrets de la vida quotidiana; i que, per primera vegada en la poesia, va utilitzar un valencià totalment despullat de provençalismes. Pessimista i rebel, amorós i turmentat, lúcid i desolat, planteja, en la seva poesia, els grans debats del seu temps, des de la mateixa arrel de la seva condició d’home.

La poesia d'Ausiàs March  ens transmet una gran força interior. Comproveu-ho en Veles e vents, un dels millors poemes de March, amb la versió musicada  i sobrescrita que va fer Raimon. Tot seguit de l’enllaç trobareu l'adaptació al valencià actual.  L'haureu de llegir i escoltar i fer les activitats que us hem passat en la fotocòpia.

 

 VELES E VENTS




Veles e vents (en valencià actual)

Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
siga favorable i que tots cinc dugen a terme el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’ature un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.

Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meues fermes
voluntats i que sempre us tindré present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler puga ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblide: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que puga succeir.

[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.

Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seua extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.

Jo desitje allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

CONCERT DE RAIMON AL PARANIMF de LA UA


El 19 d’octubre, a las 20.00 h, s’oferirà al Paranimf de la UA el concert institucional de Raimon, en què el cantautor interpretarà un repertori de poemes musicats d’Ausiàs March, Roís de Corella, Jaume Roig i altres autors dels segles XV i XVI, i també poemes de Salvador Espriu. Ramón Pelegero Sanchis (Raimon) va ser investit doctor honoris causa per la UA el passat 28 de gener de 2011. 

“Rellotge d’emocions”, el nou disc de Raimon

 

Raimon presentarà el seu últim disc Rellotge d’emocions. Feia deu anys que Raimon no publicava un disc nou, des de la Nova Integral edició 2000. En el nou disc hi han intervingut més de quinze músics, amb arranjaments i direcció de Manel Camp i Jordi Badia.
A Rellotge d’emocions Raimon ens parla de Xàtiva, de la seua mare, de la guerra d’Irak de 1991, fa un record de la Barcelona de 1971, evoca la ciutat de València. Raimon s’ha inspirat fent un recull d’emocions, sentiments i records que ha viscut al llarg de la seva vida, sobretot relacionats amb moments de la seva infància i adolescència.


diumenge, 9 d’octubre del 2011

El diari taronja de la Carlota


LITERATURA JUVENIL

'El diari taronja de la Carlota', de Gemma Lienas, reflexiona sobre la immigració a les aules

La cinquena novel·la de la sèrie de diaris de l'adolescent Carlota recupera temes dels llibres anteriors, com ara la desigualtat entre homes i dones
L'escriptora Gemma LienasL'escriptora Gemma Lienas MARGALIDA AMENGUAL / ACN
Gemma Lienas volia fer un llibre sobre feminisme dirigit a la gent jove i al 2001 va publicar El diari lila de la Carlota. Poc es pensava, però, que l'èxit d'aquell volum la portaria a completar tota una sèrie de dietaris adolescents que s'amplia amb la publicació, deu anys després, d'El diari taronja de la Carlota(Empúries). Aquest nou lliurament va néixer mentre l'autora escrivia un altre llibre sobre la memòria històrica, que té intenció d'acabar, i aborda el tema de la immigració. Juntament a aquest tema, però, Lienas també en recupera alguns que ja havia tractat, com la desigualtat entre homes i dones en la nostra societat. 

FESTA AL CASAL POPULAR TIO CUC D'ALACANT


Inaugurat el Casal Popular Tio Cuc

Dissabte 8 d’Octubre, vespra de la Diada del País Valencià, més de dues centes persones van participar en les diferents activitats que el Casal Popular Tio Cuc va preparar en motiu de la seua inauguració.

A les 18:30h, un centenar d’alacantins es van concentrar a la Plaça dels Cavalls, on es va retre homenatge a Miquel Grau, assassinat per un feixista en aquella plaça el 1977 quan enganxava cartells convocant per al 9 d’Octubre. A la lectura de dos poemes que Vicent Andrés Estellés dedicà al jove comunista alacantí, li seguí un emotiu parlament en el qual el Casal Popular Tio Cuc reivindicava la figura de Miquel Grau i la necessitat de la memòria en tant que mostra de dignitat popular, respecte i compromís passat, present i futur.

De la Plaça dels Cavalls els participants, que ja superaven el centenar llarg, van marxar en cercavila pels carrers cèntrics d’Alacant acompanyats d’una gran quantitat de dolçainers i tabaleters, fins a aplegar al carrer Sant Leandre, on està situat el nou Casal.

A les portes del local, i mentres continuaven arribant més participants, un membre impulsor de la iniciativa explicà els principis bàsics pels quals l’ample grup promotor es posà a treballar ja fa un any: construir un espai que servisca per a aglutinar, organitzar i impulsar les inciatives en defensa de la llengua i la cultura pròpies d’Alacant.  Aquest esperit ample, horizontal, divers i unitari serà l’eix fonamental de totes les inciatives que el Casal organitze des de ja mateix.

Finalment, a la presentació del Casal li seguí el concert homenatge a Ovidi Montllor que, amb un carrer ja ple, resultà emotiu i encoratjador en el que va ser el fi de festa d’una jornada d’il·lusió, optimisme i esperança.

Tirant lo Blanc i les Fogueres de Sant Joan

La foguera Plaça d'Arger va organitzar ahir la primera edició de Lectura Pública de la novel.la "Tirant lo Blanc". L'acte, que es va celebrar a la Plaça d'Alger, es va iniciar a les 10 hores i va comptar amb la participació de veïns i veus conegudes, com la dels regidors socialistes Moreno i Parodi.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

El Romanticisme


El Romanticisme és una de les tendències culturals que han exercit més influència en la societat. El Romanticisme és un moviment que engloba molts aspectes i resulta complex d'estudiar. Tanmateix té una estètica i un ideari realment atractiu. Alguns grups actuals com els gòtics han fet seus alguns aspectes d'aquest ric i variat moviment.








a) Si cliqueu a l'enllaç podeu accedir al al power point vist en classe.CLIC


 b) Si en voleu saber més  practiqueu amb la webquest que ha preparat la vostra profe Dèlia: https://sites.google.com/site/webquestaprenents/romanticisme-i-renaixenca