1. Visioneu el vídeo que ací us enllacem i contesteu el qüestionari que hem vist a classe.
2. D'acord amb la informació del vídeo, la biografia de Joanot Martorell (pàg. 70 del llibre de text) i el resum de l'argument (pàg. 71 del llibre de text), redacta un informe (150 paraules) que responga a l'epígraf: "Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc, una vida de novel·la".
Els passats dies 17 i 22 d'octubre vam anar a Muro d'Alcoi per tal de visitar els Cellers de la Muntanya i assabentar-nos del Projecte de Microvinyes i per participar en el 1er Encontre de 2ons de Batx amb L'Economia del Bé Comú. Com que alguns heu mostrat força interés en saber-ne més d'aquests projectes,
ací us enllacem alguns vídeos amb què aprofundir-hi.
Mireu el video El valor de les paraules i contrasteu-lo amb la informació del llibre de text per confegir la vostra redacció seguint l'esquema que hem vist a classe
1. Explica en quina mesura el context
sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona
la producció narrativa de l’època.
a) Redacta un text expositiu que responga a l'enunciat anterior que seguisca l'esquema següent, i que incorpore la informació del llibre de text (Paraules i lletres, ed. Marfil, pp,117-119) i la informació de l'enllaç següent del Blog del professor Enric Iborra.
Joan Borja viu a Altea i acostuma a prendre’s un café en un bar a la vora de la mar, quan cau la vesprada. Durant aquests moments, amb la mirada perduda en l’horitzó, Joan Borja repassa els esdeveniments del dia, les coses que omplin la seua existència, de pare i de professor, de ciutadà i d’intel·lectual valencià. En un quadern se les apunta, mentre beu, amb glops petits, aquell excitant natural, i es produeix la interacció entre la ingesta de cafeïna i l’acció balsàmica de la mar. Fruit d’aquests instants de plenitud, d’aquest saber estar a soles (allò tan difícil als nostres dies: tindre una mica de temps per a un mateix, per a deixar volar la imaginació, per a facilitar la germinació de les sinapsis), és el seu darrer llibre Café del temps (Ed. Bromera).
De seguida, la seua veu tranquil·la i entenimentada ens sedueix, amb la seua prosa segura, natural, absolutament planiana. No és casualitat que Joan Borja inicie el seu llibre amb una llarga citació de Josep Pla parlant sobre la mar, del seu inesgotable El quadern gris. Aquest és un llibre intrínsecament planià, de coses vistes i viscudes, i amb Montaigne de fons, un homenatge a la raó i a l’exposició racional. No hi ha al darrere cap desig d’impressionar el lector, no hi ha xerrameca, ni una exhibició fàcil d’erudició; Joan Borja ens conta la seua vida amb senzillesa, ens parla dels fills, dels veïns del poble (memorables les pàgines sobre Rosala Boua), del seu hort (molt bella la imatge en què cull la taronja i li cau al damunt una pluja de pètals de flor de taronger), dels seus amics (l’estimada Patrícia Alberola), del seu univers literari i de la seua petita pàtria. Tot el llibre és un homenatge a la seua terra, al seu país tan devastat per les urbanitzacions i les barbàries, a la seua llengua, tan maltractada i tan a punt d’esvair-se (cada vegada que mor algú com Rosa la Boua es perd un patrimoni lingüístic). I, sobretot, el llibre destil·la una intel·ligència preclara sobre la vida i sobre com viure, un escepticisme molt francés (en això també és deutor de Pla).
Aquest és un llibre intrínsecament planià, de coses vistes i viscudes
Ens hi dispensa consells, de vegades en forma d’aforismes, d’altres amb un incís, un apunt breu, com ara en l’entrada “Convivència”: “Quan algú —per incomprensió, per enveja o per coherència— ens planteja un pols, ens desacredita, ens desafia o ens vacil·la, l’actitud millor és la indiferència. […] Qui pot fer —crear, somniar, construir— no hauria de perdre energies en confrontaments destructius”. O bé quan hi reflexiona sobre l’art d’escriure: “En la creació literària […] és mala cosa aspirar a la perfecció. Cal molta humilitat i continència en l’artesania de les paraules. L’escriptor que s’ho juga tot en cada frase, en cada sintagma i en cada adjectiu acaba destruït per l’excés de risc. En paga la factura. Pateix. I acaba no escrivint”. I què ha de fer l’escriptor? “Potser la creació sense complexos, natural, fluïda, lliure de pors ni de patiments; la paraula lliure i distesa amenitzant un café —del temps— a la vora del mar”. I això, comptat i debatut, és el seu llibre: una llarga i sàvia conversa a la vora de la mar.
El grup Manel (Facebook i Twitter) ha presentat el videoclip de 'Teresa Rampell', el primer senzill del nou disc, 'Atletes, baixin de l'escenari', que es publicarà el 16 d'abril. El clip és obra de Sergi Pérez. El grup presenta el vídeo com 'la història d'un instant d'alienació transitòria causada per una força estranya i no identificada'.
La cançó, que ja van avançar fa uns quants dies, parla d'una nit de Teresa Rampell a la seva ciutat, Barcelona. En aquest senzill, el grup de Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé, hi prescindeix de l'ukelele que el caracteritzava i de l'acústica, i això fa preveure un disc més elèctric que no pas els anteriors.
Manel també ha anunciat les primeres dates de la ronda de concerts, que començarà al festival Primavera Sound el 23 de maig. Després passaran per Porto (1 de juny), Lloseta (8 de juny), el festival Di-Y de Reus (15 de juny), el Foramuralla de Vic (22 de juny), el festival Pròxims de Barcelona (18 de juliol), el Vida Festival de Vilanova i la Geltrú (20 de juliol) i l'Arenal Sound de Borriana (2 d'agost).
Lletra de Teresa Rampell:
'El gos devia bordar quan has sortit, Teresa Rampell. No ho admetràs, però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clàxon des de l'altra banda del carrer. Mmmm, so d'un motor accelerant sobre el pont de Vallcarca. Que soni un rock'n'roll, que abaixin les persianes tots els comerciants, que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara. El barri dorm tranquil aliè, a que hagi arribat el dia gran. Mmmm, la cara de la Teresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara. Uns macarres us saluden al semàfor i somrius i, mentre arrenquen, el més xulo, abans que se'l mengi la nit, et mira als ulls i juraries que diu que ve l'Amor, que ve l'Amor, que ve l'Amor ressonant com un exèrcit de timbals! L'Amor ja es va propagant com un incendi forestal! Teresa Rampell, avui l'Amor, per fi, retorna a la ciutat!
Camina decidida entre billars, Teresa Rampell, detecta els forasters mentre t'apropes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent, conscient de cadascun dels moviments. Mmmm, és el ball del teus malucs, el balanceig de les arracades. I ja no importen tant i semblen lluny tots els desastres que hagis fet i passa un enemic i feu les paus amb un brindis de cubates i, mentre et cantem, milers d'homes al món amb gavardina, de passeig, mmmm, somien a trobar una dona amb la teva cara. A les teles interrompen uns minuts els videoclips i ara hi surt un periodista estressat pels teletips i no hi ha volum, però juraries que diu que ve l'Amor, que ve l'Amor, que ve l'Amor ressonant com un incendi de timbals! L'Amor ja es va propagant com un virus tropical! Teresa Rampell, avui l'Amor, per fi, retorna a la ciutat!
L'Amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar, és a les mans de la gent, és als joves quan ballen. I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs i furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga. L'Amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada, i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada, i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada.'
El 3 d'abril de 1973 Martin Cooper, un directiu de Motorola, va trucar al seu rival Joe Engel de Bell Labs d'AT&T
ARA
Barcelona | Actualitzada el 03/04/2013 14:29
Martin Cooper amb el prototip amb el qual va realitzar la primer trucada i amb un mòbil més modern
Martin Cooper, un directiu de Motorola, va realitzar la primera trucada mòbil de la història aquest dimecres fa 40 anys, el 3 d'abril de 1973, des de la Cinquena Avinguda de Nova York, i va preguntar-li al seu rival Joe Engel, de Bell Labs: "A que no saps des d'on et truco?". El model que va utilitzar era un Motorola DynaTac 8000X, pesava més d'un quilo, tardava deu hores a carregar-se i només tenia mitja hora d'autonomia; avui dia, el seu preu equivaldria a uns 7.200 euros. Encara va haver de passar un altra dècada, fins que el terminal es va posar a la venda.
Quasi tres dècades abans, però, el 1946, es va fer la primera trucada des d'un dispositiu autònom dins un cotxe. Aquesta vegada, eren el enginyers de Bell Labs els que van aconseguir la fita. Tot i això, el sistema era semblant a un walkie-talkie, pesava 36 quilos i necessitava estar endollat al maleter, amb un sistema complex de cablejat.
