2on BATX. NOCIONS BÀSIQUES SOCIOLINGÜÍSTICA

Ací podeu accedir al power point vist a classe

CLIC ACÍ

2. Explica Les característiques més Importants de l’Obra Literària d’Enric Valor.

Mireu el video El valor de les paraules i contrasteu-lo amb la informació del llibre de text per confegir la vostra redacció seguint l'esquema que hem vist a classe

http://www.youtube.com/watch?v=4cdcfGyfRps

Café del temps, un homenatge a la terra, lectura de 2on BATX per al primer trimestre

Instants de plenitud

Joan Borja ens conta la seua vida amb senzillesa

'Café del temps' és un homenatge a la seua terra

MARTÍ DOMÍNGUEZ 18 SEP 2013 - 19:56 CET El Pais

 

Recomendar en Facebook0

Twittear1

Enviar a LinkedIn0

Enviar a TuentiEnviar a MenéameEnviar a Eskup

EnviarImprimirGuardar

Joan Borja viu a Altea i acostuma a prendre’s un café en un bar a la vora de la mar, quan cau la vesprada. Durant aquests moments, amb la mirada perduda en l’horitzó, Joan Borja repassa els esdeveniments del dia, les coses que omplin la seua existència, de pare i de professor, de ciutadà i d’intel·lectual valencià. En un quadern se les apunta, mentre beu, amb glops petits, aquell excitant natural, i es produeix la interacció entre la ingesta de cafeïna i l’acció balsàmica de la mar. Fruit d’aquests instants de plenitud, d’aquest saber estar a soles (allò tan difícil als nostres dies: tindre una mica de temps per a un mateix, per a deixar volar la imaginació, per a facilitar la germinació de les sinapsis), és el seu darrer llibre Café del temps (Ed. Bromera).

De seguida, la seua veu tranquil·la i entenimentada ens sedueix, amb la seua prosa segura, natural, absolutament planiana. No és casualitat que Joan Borja inicie el seu llibre amb una llarga citació de Josep Pla parlant sobre la mar, del seu inesgotable El quadern gris. Aquest és un llibre intrínsecament planià, de coses vistes i viscudes, i amb Montaigne de fons, un homenatge a la raó i a l’exposició racional. No hi ha al darrere cap desig d’impressionar el lector, no hi ha xerrameca, ni una exhibició fàcil d’erudició; Joan Borja ens conta la seua vida amb senzillesa, ens parla dels fills, dels veïns del poble (memorables les pàgines sobre Rosala Boua), del seu hort (molt bella la imatge en què cull la taronja i li cau al damunt una pluja de pètals de flor de taronger), dels seus amics (l’estimada Patrícia Alberola), del seu univers literari i de la seua petita pàtria. Tot el llibre és un homenatge a la seua terra, al seu país tan devastat per les urbanitzacions i les barbàries, a la seua llengua, tan maltractada i tan a punt d’esvair-se (cada vegada que mor algú com Rosa la Boua es perd un patrimoni lingüístic). I, sobretot, el llibre destil·la una intel·ligència preclara sobre la vida i sobre com viure, un escepticisme molt francés (en això també és deutor de Pla).

Aquest és un llibre intrínsecament planià, de coses vistes i viscudes

Ens hi dispensa consells, de vegades en forma d’aforismes, d’altres amb un incís, un apunt breu, com ara en l’entrada “Convivència”: “Quan algú —per incomprensió, per enveja o per coherència— ens planteja un pols, ens desacredita, ens desafia o ens vacil·la, l’actitud millor és la indiferència. […] Qui pot fer —crear, somniar, construir— no hauria de perdre energies en confrontaments destructius”. O bé quan hi reflexiona sobre l’art d’escriure: “En la creació literària […] és mala cosa aspirar a la perfecció. Cal molta humilitat i continència en l’artesania de les paraules. L’escriptor que s’ho juga tot en cada frase, en cada sintagma i en cada adjectiu acaba destruït per l’excés de risc. En paga la factura. Pateix. I acaba no escrivint”. I què ha de fer l’escriptor? “Potser la creació sense complexos, natural, fluïda, lliure de pors ni de patiments; la paraula lliure i distesa amenitzant un café —del temps— a la vora del mar”. I això, comptat i debatut, és el seu llibre: una llarga i sàvia conversa a la vora de la mar.

Enric Valor aprèn deu idiomes

Onze "rondalles" són traduïdes per primera vegada a anglès, francès, alemany, polonès, grec o rus

 

Squashingmountains és el títol en anglès de Esclafamuntanyes. En alemany sona una mica més difícil, Der Berzertrampler. En espanyol s'entén millor: Aplastamontañas. Són alguns exemples del que els ha passat a onze rondalles d'Enric Valor, que acaben de ser traduïdes a deu idiomes. Fins ara, només existia versió en castellà de la narrativa popular de l'autor de Castalla, així que el projecte és una novetat en el panorama europeu, amb el qual es vol fer justícia a un escriptor que, pel caràcter popular de bona part del seu obra, es tendeix a ubicar en un lloc menor en la literatura contemporània en llengua pròpia.
                Valor políglota és el nom amb que l'Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA) de la Universitat d'Alacant va batejar la iniciativa, sorgida el 2008, quan encara no es pensava en l'Any Valor (2010) ni en res que se li semblés, explica el responsable del projecte, el professor Vicent Martines. Després, va ser acollit per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que el va incloure en el conveni que manté amb l'entitat, i està ja en fase final.
Les traduccions estan sent ara revisades, donada la complexitat del text base, amb vista a la publicació abans de l'estiu de 2012. Dues editorials de l'àmbit germànic i distribució europea s'han interessat pel material, assegura Martines.
                El resultat final serà un volum per cada idioma, encara que també es podrà adquirir el conjunt amb totes les traduccions. En concret: anglès, francès, italià, alemany, polonès, romanès, portuguès, grec, castellà i rus.
                Per ajudar a la localització, cada rondalla s'acompanyarà d'un mapa que situï al C. Valenciana on es desenvolupa i un altre toponímic de la zona en concret.
Que tot el territori valencià quedés representat en les onze rondalles ha estat un dels criteris per a la selecció d'entre el total de 36 escrites per valor. Un altre factor important, apunta Martines, ha estat que tinguessin coincidències amb altres històries populars europees. Ajuda a veure aquestes línies comuns la introducció redactada pel professor de la Universitat de València Rafael Beltrán.

Versió de text i àudio
El projecte no es queda, però, en el text i s'han incorporat gravacions d'àudio realitzades pels mateixos experts que s'han encarregat de les traduccions.
Encara que existeixen versions reduïdes de les rondalles, s'han escollit les íntegres, editades en els anys vuitanta.
Onze anys després de mort (2000) ia cent del seu naixement (1911), Enric Valor comença a traspassar fronteres.