LECTURES AVALUABLES CURS 2016-17

1ER ESO

1r trimestre:

ALAPONT, Pasqual, Estàs com una moto, editorial Bromera.

BROSETA Tere, L'estiu dels pirates, editorial Bromera

2n trimestre:

CALSALDERREY, Fina. Dues llàgrimes per Màquina, editorial Bromera.

SOMMER BODENGURG, Àngela, Històries de por, editorial Bromera.

3r trimestre:

LÓPEZ NARVAEZ, Concha, La teixidora de la mort, editorial Bruño

CORTÉS, Jesús, La mansió del terror, editorial Bromera.

2on ESO

1r trimestre:

CATURLA, Joaquim G., Tot l'estiu per davant, editorial Bromera.

HALERO, J I LAHOZ, U, Tornaran a buscar-me. Ed, La Galera.

2n trimestre:

SIMÓ, Isabel-Clara, El meu germà Pol, editorial Bromera.

SIMÓ, Isabel-Clara, Raquel, editorial Bromera.

3r trimestre:

PASQUAL, Gemma, Marina, Alfaguara/Voramar.

STEVENSON, L’illa del tresor, editorial Bromera

3er ESO

1r trimestre:

LLOBET, Glòria, Pensaré en tu, editorial Bromera

MORA, Victor, El parc del terror, editorial Columna

2n trimestre:

VILAPLANA, Silvestre, La mirada d'Al-Azraq, editorial Marfil

MARTORELL, Joan, Tirant lo Blanc, (adaptació teatral) ed, Bromera

3r trimestre:

LIENNAS, Gemma, La venjança dels panteres negres. Ed. Bromera

DARIO FO, Ací no paga ni Déu. Ed. Bromera

4t ESO

1r trimestre:

PASQUAL, Gemma. L´ultim vaixell. Alfaguara

SHELLEY, Mary, Frankenstein, Ed, Bromera

2n trimestre:

PEDROLO, Manuel, Mecanoscrit del segon origen, Edicions 62

TORRENT, Ferran, Gràcies per la propina. Ed, Bromera

3r trimestre:

ALBEROLA. C. Que tinguem sort. Ed. Bromera

CIRICI, David, L’esquelet de la balena. Ed, Empúries

1er BATX

1r trimestre:

MARTORELL, Joanot, Tirant lo Blanc. Ed. Bromera

PIERA, Josep, Jo so aquest que es diu Ausiàs March. Ed. 62

VILAPLANA, Silvestre, Les cendres del Cavaller, ed, Bromera

2n trimestre:

SÀNCHEZ PINYOL, La sang freda, Ed, la campana

ESPINÓS, Ximo, El cervell de la serp, ed. 3 i 4

3r trimestre:

COMPANYIA T, Criatures, ed. 62

GALCERAN, Jordi, Paraules encadenades, ed. 62

2on BATX

1r trimestre:

BENET I JORNET, E.R. ed. 62

BELBEl, Sergi, Morir (Un moment abans de morir). Ed, 3 i 4

SIRERA, Rodolf, El verí del teatre. Ed. 62 *

2n trimestre:

RODOREDA, MERCÈ, La plaça del diamant, ed. 62

MONZÓ, Quim, El perquè de tot plegat. ED, 62 *

3r trimestre:

FUSTER, Joan, Ser Joan Fuster, Ed, Bromera

BORJA, Joan, Café del temps. Ed. Bromera

TUSON Jesús. Mal de llengües. Ed Empúries

ENCONTRE 2ons BATX I L'ECONOMIA DEL BÉ COMÚ

Els passats dies 17 i  22 d'octubre vam anar a Muro d'Alcoi per tal de visitar els Cellers de la Muntanya i assabentar-nos del Projecte de Microvinyes  i per participar en el 1er Encontre de 2ons de Batx amb L'Economia del Bé Comú. Com que alguns heu mostrat força interés en saber-ne més d'aquests projectes,
ací us enllacem alguns vídeos amb què aprofundir-hi.

En aquest documental s'expliquen diversos aspectes del projecte i els trets generals de l'Economia del Bé Comú.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-utopias-cercanas/1574755/

PACO ALVAREZ va ser un dels conferenciants. Ací li ho explica a Jordi Évole

I ací teniu una entrevista amb Cristian Felber compilador i difusor de la teoria de l'Economia del Bé Comú. 

TOTS TRES VÍDEOS PAGUEN LA PENA I NO SÓN MASSA LLARGS. AVANT!

http://www.youtube.com/watch?v=pfdVH9JwDQY

Manel presenta el videoclip de 'Teresa Rampell'

El nou disc del grup sortirà el 16 d'abril

• Xarxes socials
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

El grup Manel (Facebook i Twitter) ha presentat el videoclip de 'Teresa Rampell', el primer senzill del nou disc, 'Atletes, baixin de l'escenari', que es publicarà el 16 d'abril. El clip és obra de Sergi Pérez. El grup presenta el vídeo com 'la història d'un instant d'alienació transitòria causada per una força estranya i no identificada'.

La cançó, que ja van avançar fa uns quants dies, parla d'una nit de Teresa Rampell a la seva ciutat, Barcelona. En aquest senzill, el grup de Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé, hi prescindeix de l'ukelele que el caracteritzava i de l'acústica, i això fa preveure un disc més elèctric que no pas els anteriors.

Manel també ha anunciat les primeres dates de la ronda de concerts, que començarà al festival Primavera Sound el 23 de maig. Després passaran per Porto (1 de juny), Lloseta (8 de juny), el festival Di-Y de Reus (15 de juny), el Foramuralla de Vic (22 de juny), el festival Pròxims de Barcelona (18 de juliol), el Vida Festival de Vilanova i la Geltrú (20 de juliol) i l'Arenal Sound de Borriana (2 d'agost).

Lletra de Teresa Rampell:

'El gos devia bordar quan has sortit, Teresa Rampell.
No ho admetràs, però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa.
Uns amics fan sonar el clàxon des de l'altra banda del carrer.
Mmmm, so d'un motor accelerant sobre el pont de Vallcarca.
Que soni un rock'n'roll, que abaixin les persianes tots els comerciants,
que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara.
El barri dorm tranquil aliè, a que hagi arribat el dia gran.
Mmmm, la cara de la Teresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara.
Uns macarres us saluden al semàfor i somrius
i, mentre arrenquen, el més xulo, abans que se'l mengi la nit,
et mira als ulls i juraries que diu que ve l'Amor, que ve l'Amor,
que ve l'Amor ressonant com un exèrcit de timbals!
L'Amor ja es va propagant com un incendi forestal!
Teresa Rampell, avui l'Amor, per fi, retorna a la ciutat!

Camina decidida entre billars, Teresa Rampell,
detecta els forasters mentre t'apropes a la vostra taula.
Desplaça tot el teu talent, conscient de cadascun dels moviments.
Mmmm, és el ball del teus malucs, el balanceig de les arracades.
I ja no importen tant i semblen lluny tots els desastres que hagis fet
i passa un enemic i feu les paus amb un brindis de cubates
i, mentre et cantem, milers d'homes al món amb gavardina, de passeig,
mmmm, somien a trobar una dona amb la teva cara.
A les teles interrompen uns minuts els videoclips
i ara hi surt un periodista estressat pels teletips
i no hi ha volum, però juraries que diu que ve l'Amor, que ve l'Amor,
que ve l'Amor ressonant com un incendi de timbals!
L'Amor ja es va propagant com un virus tropical!
Teresa Rampell, avui l'Amor, per fi, retorna a la ciutat!

L'Amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar,
és a les mans de la gent, és als joves quan ballen.
I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs
i furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga.
L'Amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada,
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada,
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada.'

40 anys de la primera trucada des d'un telèfon mòbil

El 3 d'abril de 1973 Martin Cooper, un directiu de Motorola, va trucar al seu rival Joe Engel de Bell Labs d'AT&T

ARA 

Barcelona | Actualitzada el 03/04/2013 14:29

Martin Cooper amb el prototip amb el qual va realitzar la primer trucada i amb un mòbil més modern

Martin Cooper, un directiu de Motorola, va realitzar la primera trucada mòbil de la història aquest dimecres fa 40 anys, el 3 d'abril de 1973, des de la Cinquena Avinguda de Nova York, i va preguntar-li al seu rival Joe Engel, de Bell Labs: "A que no saps des d'on et truco?". El model que va utilitzar era un Motorola DynaTac 8000X, pesava més d'un quilo, tardava deu hores a carregar-se i només tenia mitja hora d'autonomia; avui dia, el seu preu equivaldria a uns 7.200 euros. Encara va haver de passar un altra dècada, fins que el terminal es va posar a la venda.

Quasi tres dècades abans, però, el 1946, es va fer la primera trucada des d'un dispositiu autònom dins un cotxe. Aquesta vegada, eren el enginyers de Bell Labs els que van aconseguir la fita. Tot i això, el sistema era semblant a un walkie-talkie, pesava 36 quilos i necessitava estar endollat al maleter, amb un sistema complex de cablejat.

L’Alcover-Moll: mig segle de paraules

El 'Diccionari català-valencià-balear' continua sent, 50 anys després, l’obra magna de la nostra llengua

ESPERANÇA COSTA Valencia 3 OCT 2012 - 22:25 CET1

Archivado en:

 

• Diccionarios
 
• Gramática
 
• Valenciano
 
• Obras referencia
 
• Catalán
 
• Idiomas
 
• Libros
 
• Lengua
 
• Cultura

Un dels voilums del 'Diccionari català, valencià, balear'. / JESÚS CÍSCAR

Recomendar en Facebook418

Twittear66

Enviar a LinkedIn0

Enviar a TuentiEnviar a MenéameEnviar a Eskup

EnviarImprimir

Quan a les illes Balears algú fa un jutipiri (gest còmic), provoca rialles. A les comarques centrals valencianes, una persona està desvanida quan està molt orgullosa d’algú o d’algun fet. Però, ni jutipuri ni desvanirfiguren el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), obra de referència que marca el lèxic normatiu de l’idioma.

Tampoc no hi ha paraules com ara cotó en pèl, encalar, blamor ofotracada, ni moltes altres de ben comunes i que, curiosament, comparteixen valencians, balears i catalans de zones perifèriques com les comarques de l’Ebre. Aquests mots, però, sí que figuren en elDiccionari català-valencià-balear (DCVB), altrament dit Diccionari Alcover-Moll. Enguany es compleixen 50 anys des que s’imprimira, el 1962, el desé i últim volum d’aquest recull lexicogràfic, el treball més gran dut a terme mai en una llengua romànica i iniciat, al començament del segle XX, pel mallorquí Antoni Maria Alcover i continuat per Francesc de Borja Moll.

Per a commemorar l’efemèride, demà divendres se celebra a València una jornada organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de València amb l’objectiu de “reivindicar el diccionari i la unitat de la llengua”, segons Emili Casanova, acadèmic i coordinador de l’acte. “El català-valencià-balear és un gran diccionari i, a més, el gran diccionari dialectal i de la llengua literària, en què figuren entrades d’autors des del segle XIII fins a Enric Valor”. “És, sobretot”, afirma, “el gran diccionari dels valencians”. “La importància que té l’han destacada molts experts, com Joan Coromines, que va afegir al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana moltes paraules procedents del DCVB”, apunta Casanova.

“És com la columna vertebral de la llengua”, comenta l’escriptora i periodista menorquina Esperança Camps. “El faig servir molt”, diu. Per al valencià de Bellreguard Francesc Calafat, el DCVB és “un bagul amb moltes meravelles, també amb limitacions, on consulte vocabulari, dites o frases fetes, o l’extensió geogràfica d’una paraula”, afig.

El mallorqui Antoni Maria Alcover.

L’Editorial Moll, propietària de l’obra, ja ha fet deu edicions del diccionari, que es ven a un preu de 700 euros. Però el gran salt es va produir l’any 2001, quan l’Institut d’Estudis Catalans i l’Editorial Moll acordaren crear-ne unaedició electrònica per a penjar-la enInternet. Destaquen les xifres del seu ús: segons l’IEC, només des del gener de 2011 fins a l’agost d’enguany s’han consultat en línia més d’onze milions i mig de paraules.

Mig segle després, “des del punt de vista científic, el DCVB continua tenint la consideració d’obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes i del conjunt de les llengües romàniques”, explica Susana Moll, directora de producció de l’Editorial Moll. El diccionari no tan sols explica el significat actual i històric de les paraules, sinó també la distribució geogràfica, sinònims, etimologia, els usos literaris i populars, variants dialectals, i les diverses pronúncies i la transcripció fonètica corresponent, entre altres dades.

Alcover va iniciar l’obra comptant amb nombrosos corresponsals-enquestadors d’arreu de l’àrea catalanoparlant. “Lluís Fullana”, esmenta per exemple Casanova, “va aportar 12.000 fitxes només de la comarca de la Vall d’Albaida”. També hi treballaven molts col·laboradors voluntaris que anotaven tot el lèxic de clàssics de la literatura, com araTirant lo Blanc, de Joanot Martorell, o l’Espill, de Jaume Roig, per esmentar-ne només dos. Mort Alcover el 1932, el seu deixeble Francesc de Borja Moll va assumir la direcció del projecte amb l’ajuda de la seua filla, Aïna Moll, i del valencià Manuel Sanchis Guarner.

“Em sembla una obra monumental”, afirma Esperança Camps. “Vist amb el temps, sembla impossible que es poguera fer amb els mitjans de què es disposava”. A més d’escriptors, periodistes i persones interessades per la riquesa de l’idioma, també consulten sovint el DCVB els correctors i traductors. “El fem servir especialment per a articles d’opinió, relats i aquells escrits en què hi ha més localismes”, diu Sònia Camarasa, de l’empresa valenciana de serveis lingüístics i editorials Alfatara. “Però els de referència continuen sent el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC, el de la Gran Enciclopèdia Catalana i el Diccionari valencià de Bromera-Generalitat Valenciana”. Evidentment, com passa a tot arreu, l’ortodòxia mana quan es pretén escriure en la llengua estàndard.

Amb tot, l’ortodòxia ha anat relaxant-se com més gent fa ús de l’idioma i més estudis lingüístics es duen a terme. De fet, el mateix IEC, que el 1995 va editar per primera vegada el diccionari normatiu, ha anat incorporant mots i expressions de l’Alcover-Moll que no estaven reconeguts. Paraules com fumaguera (fumassa), llibrell (gibrell),desficaci (disbarat) o sambori (xarranca) en són un exemple. Segons Casanova, “s’hi han inclòs 542 dels més de 2.000 mots comuns valencians presents en el DCVB i que no admetia el Diccionari General de Fabra del 1932, base de l’actual recull de l’IEC”.

Edició electrònica del 'Diccionari català, valencià, balear'. / JESÚS CÍSCAR

El diccionari ja ha complit 50 anys. Caldria revisar-lo? Per a Susanna Moll, “l’actualització del DCVB sempre ens ha semblat un ideal difícil d’acomplir”. “Per part nostra”, explica, “estaríem encantats de formar un petit equip de coordinació que fos capaç de mobilitzar de nou tots els aimadors [amants] de la llengua catalana, com en els bons temps de mossén Alcover”. “Però sense ajuda de les institucions, tant científiques com econòmiques, no ho hem vist possible, ara com ara”, conclou Moll. Per la seua part, Casanova és més optimista. “El DCVB hauria de ser la base d’un gran diccionari modern, i s’hauria d’actualitzar entre l’IEC, el Consell Valencià de Cultura i la Universitat de les Illes Balears, per exemple”.

Si el lector es pregunta el perquè del nom Diccionari català-valencià-balear tot i que tothom reconeix la unitat de la llengua, la resposta és complexa. “Alcover era molt conservador i contrari a les tesis de Pompeu Fabra per a modernitzar i normativitzar la llengua superant els localismes”, diu Casanova. Aquestes discrepàncies van provocar el trencament d’Alcover amb l’Institut d’Estudis Catalans, de la secció filològica del qual havia estat president. Encara és famós l’episodi del 1918, quan Alcover, tot irritat, va abandonar Barcelona i es va endur cap a Mallorca sa calaixera, on arxivava vora 900.000 cèdules o anotacions lexicogràfiques.

Francesc de Borja Moll ho va explicar molt bé en la introducció del diccionari el 1962: “Per guanyar-se [Alcover] les simpaties de les regions valenciana i balear davant l’aversió dels catalans, va canviar el nom deDiccionari de la llengua catalana substituint-lo pel de Diccionari català-valencià-balear”. Però, va escriure Moll, “mai no s’haurà pogut dir amb més raó que el nom no fa a la cosa: aquest diccionari, amb un nom tan expressiu d’una idea de fragmentació, ha esdevingut l’obra més eficaç per a posar de relleu la unitat essencial de la llengua catalana dins tot aquest domini lingüístic, políticament tan incoherent”.

Cinquanta anys després, el DCVB continua sent una obra insubstituïble. I també continua la incoherència política de què parlava Moll: l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no mantenen relacions. Explicar-ne el perquè requeriria, com també les malsofertes relacions entre mallorquins i catalans en l’època d’Alcover, un altre reportatge, o millor encara un gran diccionari històric de desficacis.

L’IEC obri el Portal Alcover

Amb motiu del 150 aniversari del naixement d’Antoni Maria Alcover, que també se celebra enguany, l’Institut d’Estudis Catalans ha afegit a la seua web l’anomenat Portal Alcover. A més d’informació general sobre el lingüista mallorquí, destaca la digitalització de part de la seua obra, com els 18 exemplars del Butlletí del diccionari de la llengua catalana (1902-1936), i de les cobertes dels fascicles del Diccionari català-valencià-balear (1926-1962). A més, hi ha un interessant motor informàtic de recerca per a usuaris experts que localitza paraules i flexions verbals registrades en els nombrosos treballs d’Alcover.

100 invents que han canviat el món

Premis Enderroc de música

MÚSICA

Obrint Pas, Els Catarres, Joan Colomo i Txarango actuaran als Premis Enderrock 2012

Els premiats per la crítica i per votació popular tocaran a l'11a edició de la festa de la música catalana, que se celebrarà el dilluns 12 de març a l'Apolo

ARA 

BARCELONA | Actualitzada el 28/02/2012 12:41

Txarango

Aquest dimarts s'han fet públics els guardons populars del Premi Enderrock, votats per 22.000 persones a través de la xarxa. Els guardons s'afegeixen als que havia donat la crítica, que ja va premiar Manel (millor disc de pop), Antònia Font (artista de l'any), La Iaia (grup revelació), Joan Colomo (millor disc de cançó d'autor), Carles Dénia (millor disc de folk) i Èric Fuentes & El Mal (millor disc català en altres llengües).

A les votacions populars, en la categoria de pop-rock, Obrint Pas han estat considerats millor artista i també millor portada de disc per 'Coratge'. Els Catarres han estat guardonats per la lletra de 'Jenifer'. La Pegatina ha sortit vencedora del millor directe. En la mateixa categoria, Manel guanya el millor disc per '10 milles per veure una bona armadura', i la millor cançó per 'Benvolgut'.

En la categoria de cançó d'autor, Anna Roig i l'Ombre de ton Chien guanyen el millor disc per 'Bigoti vermell' i el millor directe. El millor artista és Cesk Freixas i la millor cançó, 'El carrer dels Jocs Florals', de Joan Masdéu. En la categoria de folk, Quico el Célio i Pep 'Botifarra' s'enduen tres premis Enderrock (millor disc, millor cançó i millor artista) i el premi de votació per al millor directe se l'ha endut el jove grup de rumba catalana Terratombats. El premi al grup revelació és per a Amelie, que també tenen la millor web. El guardó a millor artista català en altres llengües, per votació popular, és per a Estopa.

La festa de la música que organitza la revista 'Enderrock' se celebrarà el 12 de març a l'Apolo. S'hi podran sentir algunes de les propostes musicals premiades en aquesta edició, com Obrint Pas, Els Catarres i Joan Colomo, i Txarango presentarà els temes del seu disc de debut, 'Benvinguts al llarg viatge'. Les entrades anticipades ja són a la venda i valen 7 euros (10 euros a taquilla).

La ràdio en alguerès

Una emissora de l'Alguer emetrà un programa setmanal cultural en llengua catalana que s'afegeix a l'oferta de la televisió local

24/02/12 02:00 - BARCELONA - L. ARTIGAS / G. BUSQUETS

Una vista del port de l'Alguer, a Sardenya. Foto: ARXIU.

1

Enllaços relacionats

• www.ondastereo.com
• Canal: Televisió

Alguer TV emet des de fa quatre anys 13 hores de graella en català gràcies a un acord amb TVC

Un pas més per la normalització i difusió del català a l'Alguer. Després del naixement, fa quatre anys, d'Alguer TV, que apostava per continguts en català, ara és el torn de la ràdio. L'emissora de ràdio algueresa Radio Onda Stereo, que pertany al mateix grup que Alguer TV, estrenarà aquest diumenge un programa setmanal de temàtica cultural en llengua catalana, segons explica la televisió de l'Alguer al seu web. En el programa de ràdio, que respon al títol d'Onda algueresa, s'utilitzarà l'alguerès, i en cada edició, d'una hora de durada, s'abordaran aspectes de cultura general amb diversos convidats a l'estudi.

Aquest nou espai s'emetrà els diumenges a les deu del matí i es podrà seguir per internet al webwww.ondastereo.com. Per a aquesta emissora és la primera experiència en llengua catalana. De fet, s'anuncia l'estrena amb el títol “Torna la ràdio en alguerès”.

L'ideòleg del programa ha estat l'alguerès Miquel Serra, que en el passat ja havia col·laborat amb la primera televisió local de l'Alguer i amb algunes ràdios històriques locals. Miquel Serra serà el presentador i l'espai el dirigirà Giuseppe Niolu. Segons explica la televisió algueresa, en el programa es tractaran temàtiques diverses, de la literatura a la cançó, del teatre a l'esport, implicant personatges locals que excel·leixen en els diversos àmbits.

Onda algueresa es realitza amb el suport de l'Espai Llull, l'oficina de la Generalitat de Catalunya a l'Alguer, i de la Regió Autònoma de Sardenya. El contingut del primer programa serà una entrevista a un grup de joves de l'Associació Amba que realitzen vídeos publicitaris satírics en alguerès.

Acord el 2008 amb TVC

Televisió de Catalunya i la televisió de l'Alguer van firmar un acord l'abril de l'any 2008 segons el qual la programació de TV3 es difondria a la ciutat de l'illa de Sardenya. L'acord permetia a aquest canal emetre franges de programació agafant el senyal de TVC Internacional; concretament des de la mitjanit fins a la una del migdia, en total 13 hores de graella en català. L'oferta es completa amb quatre hores d'informació local i la resta amb música. Arran de l'acord, la televisió de l'Alguer, amb una programació en català i italià, tenia així accés a documentals i altres programes de TVC.

El 2004 TVC ja va arribar a un acord similar amb Catalan TV, la primera televisió que apostava pel català a l'Alguer, ja desapareguda.

Darrera actualització ( Divendres, 24 de febrer del 2012 02:00 )