ENTREVISTA

Miquel Serra: "Feia 18 anys que no es feia ràdio en alguerès"

Programa "És tot en alguerès, per donar a conèixer la cultura" Audiència "Ens escolta gent de certa edat, però també joves amb curiositat" Televisió "El canal de l'Alguer emet el senyal de satèl·lit de TV3"

ALBERT CASTELLVÍ ROCA

| Actualitzada el 30/03/2012 00:00

El periodista alguerès Miquel Serra presenta el programa Onda algueresa. MIQUEL SERRA

L'emissora de ràdio Onda Stereo, que emet a la zona de l'Alguer, a l'illa italiana de Sardenya, va incorporar el 26 de febrer un programa nou a la graella. Es tracta d' Onda algueresa , un espai que té la particularitat d'emetre's íntegrament en alguerès. El seu presentador, Miquel Serra (l'Alguer, 1951), ha estat aquesta setmana a Catalunya per presentar la reedició en CD d'un disc de cançons populars alguereses enregistrat fa 50 anys i titulat Lo país meu .
Per què va néixer Onda algueresa ?
L'emissora, Onda Stereo, és un mitjà de comunicació de l'Alguer, però no tenia cap programa en la nostra llengua. Gràcies al representant de la Generalitat a l'Alguer, Joan-Elies Adell, hem trobat la manera de crear aquesta transmissió, parlada exclusivament en alguerès, per donar a conèixer la cultura algueresa. La nostra cultura té una poesia, té una història, que comença al segle XIV, i des de llavors hem conservat la llengua parlada, influïda pel sard i l'italià però amb bona salut.
Quina presència té ara l'alguerès a les ones?
De moment tenim només una hora, els diumenges de 10.00 a 11.00, però estem pensant que es pugui repetir el programa una o dues vegades durant la setmana. A més, amb altres companys de la ràdio, fem un programa sobre música internacional de dilluns a divendres, en què el meu col·lega presenta les cançons en italià i jo parlo en alguerès.
Anteriorment havien existit programes de ràdio en alguerès?
Jo n'havia fet algun, amb un amic: fèiem transmissions parlades totalment en alguerès, posàvem cançons populars en alguerès i fèiem participar la població per telèfon per entendre les seves problemàtiques i explicar històries de la situació algueresa. Però feia 18 anys que ja no existia cap programa en alguerès. A l'Alguer hi ha dues ràdios, però cap de les dues en tenia.
Quina audiència tenen els programes en alguerès?
Ens escolta gent d'una certa edat, però també joves amb curiositat per entendre i aprendre l'alguerès.
Quanta gent el parla, més o menys?
A l'Alguer hi ha uns 42.000 habitants. Que parlem l'alguerès som encara uns 7.000 o 8.000. Però són poques les persones que el parlen al carrer: només es fa si tots dos interlocutors es coneixen, són de família algueresa i tant l'un com l'altre el parlen. També hi ha gent d'altres pobles de Sardenya que no parlen alguerès però el poden entendre, i a vegades tenen la curiositat d'aprendre'l, perquè els agrada. I els catalans que vénen també ens esperonen a conservar la llengua.
És fàcil aprendre alguerès?
Jo vaig néixer parlant alguerès, però no he rebut instrucció didàctica per escriure'l. N'he hagut d'aprendre de gran. Hi ha associacions que es dediquen a ensenyar la llengua algueresa. És una variant estàndard del català, amb una gramàtica i un diccionari propis, però no ha estat mai reconegut ni introduït a les escoles. Hi ha gent que vol aprendre no només a parlar-lo, sinó també a llegir-lo i escriure'l. I això ho pot fer qui té la passió per fer-ho, com aquestes associacions que volen divulgar-lo.
A part de la ràdio, hi ha algun altre mitjà que utilitzi l'alguerès?
Havia existit Catalan TV, que emetia en italià però tenia part de la programació en alguerès. I des de fa alguns anys hi ha TVA (Televisió de l'Alguer), que gràcies a un acord agafa el senyal de TV3 per satèl·lit i l'emet. Quan TV3 deixi d'emetre per satèl·lit [està previst que ho faci l'1 de maig] mirarem si és possible agafar el senyal d'internet i emetre'l també a través de la TDT.

Premis Enderroc de música

MÚSICA

Obrint Pas, Els Catarres, Joan Colomo i Txarango actuaran als Premis Enderrock 2012

Els premiats per la crítica i per votació popular tocaran a l'11a edició de la festa de la música catalana, que se celebrarà el dilluns 12 de març a l'Apolo

ARA 

BARCELONA | Actualitzada el 28/02/2012 12:41

Txarango

Aquest dimarts s'han fet públics els guardons populars del Premi Enderrock, votats per 22.000 persones a través de la xarxa. Els guardons s'afegeixen als que havia donat la crítica, que ja va premiar Manel (millor disc de pop), Antònia Font (artista de l'any), La Iaia (grup revelació), Joan Colomo (millor disc de cançó d'autor), Carles Dénia (millor disc de folk) i Èric Fuentes & El Mal (millor disc català en altres llengües).

A les votacions populars, en la categoria de pop-rock, Obrint Pas han estat considerats millor artista i també millor portada de disc per 'Coratge'. Els Catarres han estat guardonats per la lletra de 'Jenifer'. La Pegatina ha sortit vencedora del millor directe. En la mateixa categoria, Manel guanya el millor disc per '10 milles per veure una bona armadura', i la millor cançó per 'Benvolgut'.

En la categoria de cançó d'autor, Anna Roig i l'Ombre de ton Chien guanyen el millor disc per 'Bigoti vermell' i el millor directe. El millor artista és Cesk Freixas i la millor cançó, 'El carrer dels Jocs Florals', de Joan Masdéu. En la categoria de folk, Quico el Célio i Pep 'Botifarra' s'enduen tres premis Enderrock (millor disc, millor cançó i millor artista) i el premi de votació per al millor directe se l'ha endut el jove grup de rumba catalana Terratombats. El premi al grup revelació és per a Amelie, que també tenen la millor web. El guardó a millor artista català en altres llengües, per votació popular, és per a Estopa.

La festa de la música que organitza la revista 'Enderrock' se celebrarà el 12 de març a l'Apolo. S'hi podran sentir algunes de les propostes musicals premiades en aquesta edició, com Obrint Pas, Els Catarres i Joan Colomo, i Txarango presentarà els temes del seu disc de debut, 'Benvinguts al llarg viatge'. Les entrades anticipades ja són a la venda i valen 7 euros (10 euros a taquilla).

Qualsevol nit pot sortir el sol

1. Escolta esta cançó i digues quins personatges eren a la FESTA de MARILYN que hem treballat a classe a l'apartat de CONTACTE de la unitat 6 del llibre de text. En aquest enllaç trobaràs la lletra.
Qualsevol nit pot sortir el sol


2. Segur que hi ha molts altres personatges que no coneixes. Quins? Indaga a la xarxa qui eren/són i fes-ne un breu informe.

3. Ara prova de substituir els personatges de la cançó per uns altres que tu conegues o/i per companys/es, professors/es de l'institut. També pots fer servir els noms de polítics, esportistes famosos i tot tipus de "celebrities". Dus la teua composició escrita al final de l'nforme. Serem capaços de cantar-la a classe?

La ràdio en alguerès

Una emissora de l'Alguer emetrà un programa setmanal cultural en llengua catalana que s'afegeix a l'oferta de la televisió local

24/02/12 02:00 - BARCELONA - L. ARTIGAS / G. BUSQUETS

Una vista del port de l'Alguer, a Sardenya. Foto: ARXIU.

1

Enllaços relacionats

• www.ondastereo.com
• Canal: Televisió

Alguer TV emet des de fa quatre anys 13 hores de graella en català gràcies a un acord amb TVC

Un pas més per la normalització i difusió del català a l'Alguer. Després del naixement, fa quatre anys, d'Alguer TV, que apostava per continguts en català, ara és el torn de la ràdio. L'emissora de ràdio algueresa Radio Onda Stereo, que pertany al mateix grup que Alguer TV, estrenarà aquest diumenge un programa setmanal de temàtica cultural en llengua catalana, segons explica la televisió de l'Alguer al seu web. En el programa de ràdio, que respon al títol d'Onda algueresa, s'utilitzarà l'alguerès, i en cada edició, d'una hora de durada, s'abordaran aspectes de cultura general amb diversos convidats a l'estudi.

Aquest nou espai s'emetrà els diumenges a les deu del matí i es podrà seguir per internet al webwww.ondastereo.com. Per a aquesta emissora és la primera experiència en llengua catalana. De fet, s'anuncia l'estrena amb el títol “Torna la ràdio en alguerès”.

L'ideòleg del programa ha estat l'alguerès Miquel Serra, que en el passat ja havia col·laborat amb la primera televisió local de l'Alguer i amb algunes ràdios històriques locals. Miquel Serra serà el presentador i l'espai el dirigirà Giuseppe Niolu. Segons explica la televisió algueresa, en el programa es tractaran temàtiques diverses, de la literatura a la cançó, del teatre a l'esport, implicant personatges locals que excel·leixen en els diversos àmbits.

Onda algueresa es realitza amb el suport de l'Espai Llull, l'oficina de la Generalitat de Catalunya a l'Alguer, i de la Regió Autònoma de Sardenya. El contingut del primer programa serà una entrevista a un grup de joves de l'Associació Amba que realitzen vídeos publicitaris satírics en alguerès.

Acord el 2008 amb TVC

Televisió de Catalunya i la televisió de l'Alguer van firmar un acord l'abril de l'any 2008 segons el qual la programació de TV3 es difondria a la ciutat de l'illa de Sardenya. L'acord permetia a aquest canal emetre franges de programació agafant el senyal de TVC Internacional; concretament des de la mitjanit fins a la una del migdia, en total 13 hores de graella en català. L'oferta es completa amb quatre hores d'informació local i la resta amb música. Arran de l'acord, la televisió de l'Alguer, amb una programació en català i italià, tenia així accés a documentals i altres programes de TVC.

El 2004 TVC ja va arribar a un acord similar amb Catalan TV, la primera televisió que apostava pel català a l'Alguer, ja desapareguda.

Darrera actualització ( Divendres, 24 de febrer del 2012 02:00 )

DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

Demà se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna: a Catalunya se'n parlen més de tres centenars

300 maneres de dir 'mare'

BELÉN GINART

| Actualitzada el 20/02/2012 00:00 ARA.cat

El 21 de febrer del 1952 un grup d'estudiants de la Universitat de Dacca (la capital del que avui és Bangla Desh) van desafiar la prohibició del govern de manifestar-se per demanar el reconeixement del bengalí com una de les dues llengües oficials del Pakistan. Durant la càrrega, dos dels estudiants van morir. Des de l'any 2000, la Unesco els recorda amb la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, que se celebra cada 21 de febrer per promoure la diversitat lingüística i cultural. A Catalunya es parlen més de 300 llengües diferents. Segons els experts, cal fomentar-ne el coneixement i la perpetuació i, sobretot, assumir que totes tenen el mateix valor i mereixen el mateix respecte i que són una font de riquesa per a tota la societat. I, de retruc, és una manera de sumar esperances a la supervivència del català.
"Actualment, 12 de cada 100 catalans no tenen ni el castellà com a primera llengua materna". Ho explica la doctora Carme Junyent, professora de lingüística general a la Universitat de Barcelona i presidenta del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Al capdavant d'aquesta entitat, creada l'any 1992, Junyent dirigeix un inventari de les llengües que es parlen a Catalunya. De moment n'han identificat més de 270, la més recent el crioll de Casamance (Senegal). "És un inventari que no es pot tancar mai, sempre van sortint noves llengües", explica. El que sí que pot aventurar és que, si se'n pogués tenir la fotografia, avui la xifra superaria els tres centenars. "Encara no hem explorat la població que ve de Nigèria ni de l'Índia, i segur que en sortiran moltes més. Només a l'Índia es parlen més de 500 llengües diferents", explica.
El GELA va néixer quan el fenomen de la immigració encara no s'havia generalitzat però ja era un fet en algunes comarques. La majoria dels integrants del grup eren estudiants interessats en llengües que aleshores aquí eren desconegudes. De seguida els van sol·licitar de molts llocs per fer xerrades, sobretot als mestres, que es trobaven amb realitats noves. I així van començar a generar recursos didàctics.
Junyent creu que el coneixement de la diversitat de parles és fonamental si es vol donar als nouvinguts el mateix tracte que els catalans desitjarien fora. "Des del grup vam entendre que era un error suposar que tots els immigrants parlaven la llengua oficial del seu país d'origen", recorda. El cert és que aquesta generalització encara perdura. Però les xifres permeten entendre de seguida el seu reduccionisme simplista: al món es parlen 5.000 llengües, i hi ha poc més de 200 estats. Seria ingenu pensar que tots els immigrants tenen com a llengua materna l'oficial de l'estat on van néixer.
Maria Mercè Solé, tutora del postgrau en gestió de la diversitat lingüística de la UOC i responsable del programa de gestió del multilingüisme de Linguamón fins a la dissolució del consorci, exposa: "Si arribes a Austràlia i el teu coneixement de l'anglès és limitat, agrairàs molt que se't faci una acollida en català -exemplifica-. Això et genera una empatia cap al país que t'acull i propicia un diàleg més positiu". Junyent ho diu així: "Si reconeixes la llengua d'algú, si li dónes valor, és més fàcil que decideixi aprendre el català". És a dir, si se sent acceptat, voldrà enfortir els vincles i la comunicació amb els seus receptors.
Totes les llengües són iguals
Carme Junyent recorda la importància que tenen totes les estratègies per frenar el bilingüisme castellà/català, que, això sí, suposa una condemna inexorable. "No conec cap situació de bilingüisme que hagi acabat en normalització, al final sempre és substitució".
Les dues lingüistes coincideixen en un altre punt: "El que s'hauria de tenir clar, i no s'hi té gaire, és que totes les llengües són iguals". Per il·lustrar-ho, posen d'exemple la recent controvèrsia arran de la comparació entre el mandinga i el català de Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. La resposta irada del diputat d'ERC Joan Tardà queixant-se de la comparació no se salva de les crítiques de Junyent i Solé. "La falta de respecte cap a les llengües és una manera de matar-les, perquè avergonyir una persona per la seva parla és letal per a la diversitat lingüística", diu Junyent. "El mandinga és la llengua materna de 10 milions de persones -recorda Solé-, i hem de tenir clar que totes les llengües són igual de bones".
El mandinga és una de les llengües recollides en l'inventari capitanejat per Junyent. "A Catalunya no crec que baixi dels 2.000 parlants. Però potser són 10.000 i no ho sabem, perquè el nombre de parlants de cada llengua s'escapa dels objectius i les possibilitats del nostre recull", diu.
Catalans que parlen mandarí
Per als que són més fàcils de convèncer des del cantó del pragmatisme, Maria Mercè Solé ofereix un altre argument de pes per afavorir el multilingüisme i que ha de tenir el suport de l'acció, com el programa d'ensenyament acadèmic de la llengua materna als seus escolars perquè la puguin perpetuar i fixar més enllà de l'àmbit familiar. Segons Solé, si es creen les condicions favorables perquè els catalans d'orígens diversos aprenguin i parlin el català en l'espai públic -"la qual cosa és irrenunciable"-, però al mateix temps mantinguin la llengua de la seva família, s'afavoreix un immens planter de catalans competents en llengües tan diverses com el xinès mandarí, el georgià, el persa o el romanès, per posar només algun dels 300 exemples possibles. Perquè hi ha una altra cosa que les lingüistes també tenen clar: els infants, els més permeables a l'aprenentatge de les llengües, són capaços d'aprendre'n tantes com n'hi hagi al seu voltant, sempre que hi estiguin en contacte. El mandinga de casa, el català de l'escola i els amics, el castellà de la televisió...
"A l'Àfrica és molt normal que un nen aprengui 5 o 6 llengües perquè hi conviu. No a l'escola, sinó en la seva vida quotidiana. La competència no és la mateixa en totes, però les coneix", diu Carme Junyent. Segurament és utòpic que un nen català aprengui 300 maneres de dir mare . El que és cabdal, segons emana dels raonaments d'aquestes expertes, és que sàpiga reconèixer que totes tenen el mateix valor.

• 
  

Surrealisme

Per acompanyar la teoria sobre aquest interessant moviment d’avantguarda, et recomanem que veges la pel·lícula Un chien andalou (Un gos andalús), de l’any 1929, dirigida per l’aragonès Lluís Buñuel i amb la col·laboració del català Salvador Dalí. La pel·lícula (amb una durada força breu, 17 minuts). Tot seguit, llig i completa el text d'anàlisi amb les paraules que trobaràs al capdavall. Finalment fes una relació de les escenes surrealistes de la pel·lícula.

 Clica aquíhttp://www.youtube.com/watch?v=DREePfBA_ik

'Un chien andalou’

Un chien andalou’, de Luis Buñuel, es gesta en una intensa setmana de treball amb Salvador Dalí al desembre del 1928 a Cadaqués. El film iniciarà l’obra de Buñuel i serà clau per al __________ al cinema. L’obra de Buñuel ha manifestat _________ una notable resistència i musculatura visuals i ha influït en el cine independent i el videoclip. 

La seqüència inicial d’Un chien andalou’, en la qual el mateix Buñuel _________una navalla d’afaitar i talla l’ull d’una dona, un ull que la pantalla mostra tot seguit en primer pla, és una de les ______de la modernitat que han reprès cineastes, músics, artistes plàstics i narradors literaris i televisius.

Buñuel i Dalí van escriure el guió al llarg de sis dies a Cadaqués. Dues imatges somiades van ser el motor del film, segons el relat de Buñuel a les memòries ‘Mon dernier soupir’ (1983): les formigues en una mà i l’ull tallat. Els dos artistes van elaborar un guió ______per dues línies: el guió com a expressió _________de la imaginació i de les potències _________de la càmera i del muntatge, i el guió com a pla de treball tancat que el rodatge només ha de traduir en les imatges previstes. Buñuel es va traslladar després a París, on va rodar i muntar el film als estudis de Billancourt.

El tema central del film és una ______confessió sense traves i un relat mental del desig i els ______ sexuals d’un jove modern, que se sent tan amenaçat per l’educació rebuda com per la dona nova i _________, sacrificada pel guió sense contemplacions i no sense conseqüències per a l’amor convencional. D’aquesta doble amenaça, d’aquest doble vincle, el film n’extreu puresa expressiva i humor. La partitura musical recull les tensions que se’n deriven, a través d’un muntatge sonor que alterna la música culta i la música popular, encarnades per la peça ‘Liebestod’ (‘La mort de l’amor’) de l’òpera ‘Tristany i Isolda’ de Wagner i per un tango de títol ‘Olé guapa’. Mentre el film era mut, la música sonava en _______. El film no va ser sonoritzat fins al 1960, sota la supervisió de Buñuel.

‘Un chien andalou’ és, doncs, una vivaç declaració de principis cinematogràfics sobre la mirada moderna, que al cine trobarà la poètica: xoc visual, indiferència per la psicologia, devoció pel misteri, sinceritat imaginativa, humor _______, burla de la racionalitat i paròdia de les convencions estètiques i morals.

Buñuel tornarà a Cadaqués com a territori cinematogràfic el 1929, ara com a escenari del seu segon film, ‘L’âge d’or’ (1930), en el qual Dalí té un paper molt menor. El pròleg del film es roda al cap de Creus. L’estrena a París (1930) causarà encara més _______que ‘Un chien andalou’ i serà prohibit. La prohibició s’estendrà fins al 1980 als Estats Units i el 1981 a França.

Si a Cadaqués s’havia iniciat el ______ cinematogràfic format per Buñuel i Dalí, també serà el lloc on es ______, el 1930. Un film familiar ________la col·laboració, ‘Menjant garotes’, filmat en un dinar amb el pare i la germana de Dalí, un muntatge que remet tant a ‘Un chien andalou’ com a ‘L’âge d’or’.

1. Completa el text amb aquestes paraules:       des d’aleshores             icones   tibat      libèrrima           subversives                   gramòfon          corrosiu escàndol          tàndem             clourà   segella:     esmola         Surrealisme       ardent   tabús                        andrògina

2. Fes una relació ordenada cronològicament de les escenes de la pel·lícula

WEBQUEST DEL TIRANT

webquest tirant lo blanch

En aquesta pàgina trobareu un webquest sobre el Tirant lo Blanch:

http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/tirant/index.htm