MODERNISME

El modernisme és un moviment cultural d'arrels europees que sorgeix a Catalunya a finals del segle XIX, inicis del XX i que es manifesta no sols en literatura sinó també en arquitectura, pintura, escultura i música.
 Vos proposem que aprofundiu en aquest iteressant moviment realitzant la webquest que ha preparat la professora Dèlia
 https://sites.google.com/site/webquestaprenents/4t-d-eso/modernisme

OBRINT PAS: CORATGE

Escolta aquesta cançó que dóna nom a l'últim disc dels Obrint Pas i tracta de completar la lletra. Dus-la completa a classe i treballarem el text.

http://www.youtube.com/watch?v=Hrd5AzAUrx8

TINTíN, CÒMIC I CINEMA TAMBÉ EN VALENCIÀ

CINEMA

"Tintín salta de la vinyeta a la pantalla"

Des del seu naixement fins ara, el personatge d'Hergé n'ha vist de tots colors. Però arribar a convertir-se en un fenomen de la gran pantalla era una assignatura que feia més de 80 anys que tenia pendent. El cineasta Steven Spielberg, li ha donat una bona empenta perquè també conquiste el cinema.

CÒMICS

Tintín en català, a la xarxa

El "tintinòlegs" estem de sort. A la xarxa hi ha un complet lloc dedicat en exclusiva a Tintín. És un web on es pot trobar informació sobre els còmics, els personatges, l'autor, curiositats, notícies, enllaços i tot de fets relacionats amb el personatge de còmic. També es poden descarregar imatges del personatge. El seu creador creu que "Tintín és un exemple a seguir per la joventut, ja que fomenta valors com l'amistat o la solidaritat". És un lloc d'Internet sense ànim comercial amb l'únic propòsit d'oferir un lloc amb informació sobre el jove heroi en la nostra llengua on la gent pugui descobrir coses noves respecte als còmics i a l'obra d'Hergé.

http://www.tintin.cat/

QUIN TINTINÒLEG ETS?Per entrar al club dels Tíntinòlegs has de contestar, tot navegant per aqueix web, les preguntes següents:

1. Nom real de l’autor de Tintín.

2. Busca una aparició de l’autor en un dels seus còmics.

3. Nom del traductor de Tintín al català.

4. En quina aventura apareix per primera vegada el capità Haddock.

5. En quin continent se suposa que hauríem de situar els països de Silvàdia i Bordúria, que apareixen en El ceptre d’Ottopkar?

6. Frase típica que solen pronunciar dels detectius Dupont i Dupond.

7. Editorial en què als anys seixanta es van publicar els còmics de Tintín en català.

8. Per què no li agrada al capità Haddock la Bianca Castafiore?

9. Digues dos títols de còmics en què s’ha basat Steven Spielberg per fer el guió de la pel·lícula actual.

10. Com es diu l’últim i inacabat còmic d’Hergé? Per què no s’ha acabat mai?

DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE

1. Què és això? Busqueu a Internet informació sobre aquest esdeveniment politico-cultural i feu-ne un breu informe (10 a 20 línies.)  

2. Escolteu i busqueu  a l'Enciclòpedia Catalana els topònims que apareixen en la lletra d'aquesta cançó mítica del grup Al TALL. Tot seguit, situeu-los sobre un mapa mut del País Valencià. Podeu calcar-lo o dibuixar-lo a partir del model que trobareu ací davall.

                                                                                   

AUSIÀS MARCH, UN CAVALLER

La poesia aspra i profunda d’Ausiàs va produir un fort impacte en la mentalitat del seu temps i la seua influència es va estendre a través del Renaixement i fins i tot es va ramificar cap a altres cultures, sobretot la castellana. Ausiàs March va ser el primer poeta que va aconseguir de donar-nos una imatge d’home angoixat per la mort i pel dubte metafísic; que va crear una imatge personal, feta d’elements extrets de la vida quotidiana; i que, per primera vegada en la poesia, va utilitzar un valencià totalment despullat de provençalismes. Pessimista i rebel, amorós i turmentat, lúcid i desolat, planteja, en la seva poesia, els grans debats del seu temps, des de la mateixa arrel de la seva condició d’home.

La poesia d'Ausiàs March  ens transmet una gran força interior. Comproveu-ho en Veles e vents, un dels millors poemes de March, amb la versió musicada  i sobrescrita que va fer Raimon. Tot seguit de l’enllaç trobareu l'adaptació al valencià actual.  L'haureu de llegir i escoltar i fer les activitats que us hem passat en la fotocòpia.

 

 VELES E VENTS

http://www.youtube.com/watch?v=kTrXHvrvo2I

Veles e vents (en valencià actual)

Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
siga favorable i que tots cinc dugen a terme el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’ature un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.

Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meues fermes
voluntats i que sempre us tindré present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler puga ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblide: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que puga succeir.

[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.

Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seua extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.

Jo desitje allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.

CONCERT DE RAIMON AL PARANIMF de LA UA

El 19 d’octubre, a las 20.00 h, s’oferirà al Paranimf de la UA el concert institucional de Raimon, en què el cantautor interpretarà un repertori de poemes musicats d’Ausiàs March, Roís de Corella, Jaume Roig i altres autors dels segles XV i XVI, i també poemes de Salvador Espriu. Ramón Pelegero Sanchis (Raimon) va ser investit doctor honoris causa per la UA el passat 28 de gener de 2011. 

“Rellotge d’emocions”, el nou disc de Raimon

 

Raimon presentarà el seu últim disc Rellotge d’emocions. Feia deu anys que Raimon no publicava un disc nou, des de la Nova Integral edició 2000. En el nou disc hi han intervingut més de quinze músics, amb arranjaments i direcció de Manel Camp i Jordi Badia.

A Rellotge d’emocions Raimon ens parla de Xàtiva, de la seua mare, de la guerra d’Irak de 1991, fa un record de la Barcelona de 1971, evoca la ciutat de València. Raimon s’ha inspirat fent un recull d’emocions, sentiments i records que ha viscut al llarg de la seva vida, sobretot relacionats amb moments de la seva infància i adolescència.

El diari taronja de la Carlota

LITERATURA JUVENIL

'El diari taronja de la Carlota', de Gemma Lienas, reflexiona sobre la immigració a les aules

La cinquena novel·la de la sèrie de diaris de l'adolescent Carlota recupera temes dels llibres anteriors, com ara la desigualtat entre homes i dones

ARA 

Barcelona | Actualitzada el 07/10/2011 11:35

L'escriptora Gemma Lienas MARGALIDA AMENGUAL / ACN

Gemma Lienas volia fer un llibre sobre feminisme dirigit a la gent jove i al 2001 va publicar El diari lila de la Carlota. Poc es pensava, però, que l'èxit d'aquell volum la portaria a completar tota una sèrie de dietaris adolescents que s'amplia amb la publicació, deu anys després, d'El diari taronja de la Carlota(Empúries). Aquest nou lliurament va néixer mentre l'autora escrivia un altre llibre sobre la memòria històrica, que té intenció d'acabar, i aborda el tema de la immigració. Juntament a aquest tema, però, Lienas també en recupera alguns que ja havia tractat, com la desigualtat entre homes i dones en la nostra societat.