La muixeranga d'Algemesí, patrimoni de la humanitat

La declaració de la Unesco arriba un any després de la distinció als castells, vinculats amb la festa valenciana
 

La festa en honor a la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí va ser declarada en la matinada d'ahir patrimoni cultural immaterial de la humanitat en una conferència de la Unesco celebrada a Bali. La celebració, institucionalitzada des de 1712, inclou el ball de la muixeranga, que acaba amb la construcció de torres humanes, similars als castells catalans. De fet, la muixeranga d'Algemesí és l'antecedent dels castells, coneguts antigament com a ball de valencians.

La declaració arriba tot just després d'un any que els castells aconseguissin la mateixa distinció de la Unesco, en la conferència de Nairobi.

La festa valenciana combina música, teatre, danses i una rica indumentària tradicional en dos dies intensos: el 7 i el 8 de setembre. La celebració s'estructura en tres processons que van precedides de diversos balls. Un d'aquests és la mateixa muixeranga, però també hi ha els bastonets, la carxofa, els arquets, les pastoretes, les llauradores i els tornejants, en la majoria de casos executats amb el so de la dolçaina i el tabal.

En declaracions a l'agència ACN, l'alcalde d'Algemesí, Vicent Ramon García, va agrair als castellers la tasca de fa un any a la Unesco. “Ells ja van passar a formar part del patrimoni de la humanitat i van considerar que també era un reconeixement al poble valencià, admetent-ne l'origen. Això ha ajudat a aquesta declaració”, va afirmar García. La festa es representarà de manera extraordinària el 8 de desembre.

LA FRASE

Els castellers formen part del patrimoni
de la humanitat
i ara han ajudat
a la declaració

Enric Valor aprèn deu idiomes

Onze "rondalles" són traduïdes per primera vegada a anglès, francès, alemany, polonès, grec o rus

 

Squashingmountains és el títol en anglès de Esclafamuntanyes. En alemany sona una mica més difícil, Der Berzertrampler. En espanyol s'entén millor: Aplastamontañas. Són alguns exemples del que els ha passat a onze rondalles d'Enric Valor, que acaben de ser traduïdes a deu idiomes. Fins ara, només existia versió en castellà de la narrativa popular de l'autor de Castalla, així que el projecte és una novetat en el panorama europeu, amb el qual es vol fer justícia a un escriptor que, pel caràcter popular de bona part del seu obra, es tendeix a ubicar en un lloc menor en la literatura contemporània en llengua pròpia.
                Valor políglota és el nom amb que l'Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA) de la Universitat d'Alacant va batejar la iniciativa, sorgida el 2008, quan encara no es pensava en l'Any Valor (2010) ni en res que se li semblés, explica el responsable del projecte, el professor Vicent Martines. Després, va ser acollit per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que el va incloure en el conveni que manté amb l'entitat, i està ja en fase final.
Les traduccions estan sent ara revisades, donada la complexitat del text base, amb vista a la publicació abans de l'estiu de 2012. Dues editorials de l'àmbit germànic i distribució europea s'han interessat pel material, assegura Martines.
                El resultat final serà un volum per cada idioma, encara que també es podrà adquirir el conjunt amb totes les traduccions. En concret: anglès, francès, italià, alemany, polonès, romanès, portuguès, grec, castellà i rus.
                Per ajudar a la localització, cada rondalla s'acompanyarà d'un mapa que situï al C. Valenciana on es desenvolupa i un altre toponímic de la zona en concret.
Que tot el territori valencià quedés representat en les onze rondalles ha estat un dels criteris per a la selecció d'entre el total de 36 escrites per valor. Un altre factor important, apunta Martines, ha estat que tinguessin coincidències amb altres històries populars europees. Ajuda a veure aquestes línies comuns la introducció redactada pel professor de la Universitat de València Rafael Beltrán.

Versió de text i àudio
El projecte no es queda, però, en el text i s'han incorporat gravacions d'àudio realitzades pels mateixos experts que s'han encarregat de les traduccions.
Encara que existeixen versions reduïdes de les rondalles, s'han escollit les íntegres, editades en els anys vuitanta.
Onze anys després de mort (2000) ia cent del seu naixement (1911), Enric Valor comença a traspassar fronteres.

MODERNISME

El modernisme és un moviment cultural d'arrels europees que sorgeix a Catalunya a finals del segle XIX, inicis del XX i que es manifesta no sols en literatura sinó també en arquitectura, pintura, escultura i música.
 Vos proposem que aprofundiu en aquest iteressant moviment realitzant la webquest que ha preparat la professora Dèlia
 https://sites.google.com/site/webquestaprenents/4t-d-eso/modernisme

OBRINT PAS: CORATGE

Escolta aquesta cançó que dóna nom a l'últim disc dels Obrint Pas i tracta de completar la lletra. Dus-la completa a classe i treballarem el text.

http://www.youtube.com/watch?v=Hrd5AzAUrx8

TINTíN, CÒMIC I CINEMA TAMBÉ EN VALENCIÀ

CINEMA

"Tintín salta de la vinyeta a la pantalla"

Des del seu naixement fins ara, el personatge d'Hergé n'ha vist de tots colors. Però arribar a convertir-se en un fenomen de la gran pantalla era una assignatura que feia més de 80 anys que tenia pendent. El cineasta Steven Spielberg, li ha donat una bona empenta perquè també conquiste el cinema.

CÒMICS

Tintín en català, a la xarxa

El "tintinòlegs" estem de sort. A la xarxa hi ha un complet lloc dedicat en exclusiva a Tintín. És un web on es pot trobar informació sobre els còmics, els personatges, l'autor, curiositats, notícies, enllaços i tot de fets relacionats amb el personatge de còmic. També es poden descarregar imatges del personatge. El seu creador creu que "Tintín és un exemple a seguir per la joventut, ja que fomenta valors com l'amistat o la solidaritat". És un lloc d'Internet sense ànim comercial amb l'únic propòsit d'oferir un lloc amb informació sobre el jove heroi en la nostra llengua on la gent pugui descobrir coses noves respecte als còmics i a l'obra d'Hergé.

http://www.tintin.cat/

QUIN TINTINÒLEG ETS?Per entrar al club dels Tíntinòlegs has de contestar, tot navegant per aqueix web, les preguntes següents:

1. Nom real de l’autor de Tintín.

2. Busca una aparició de l’autor en un dels seus còmics.

3. Nom del traductor de Tintín al català.

4. En quina aventura apareix per primera vegada el capità Haddock.

5. En quin continent se suposa que hauríem de situar els països de Silvàdia i Bordúria, que apareixen en El ceptre d’Ottopkar?

6. Frase típica que solen pronunciar dels detectius Dupont i Dupond.

7. Editorial en què als anys seixanta es van publicar els còmics de Tintín en català.

8. Per què no li agrada al capità Haddock la Bianca Castafiore?

9. Digues dos títols de còmics en què s’ha basat Steven Spielberg per fer el guió de la pel·lícula actual.

10. Com es diu l’últim i inacabat còmic d’Hergé? Per què no s’ha acabat mai?

DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE

1. Què és això? Busqueu a Internet informació sobre aquest esdeveniment politico-cultural i feu-ne un breu informe (10 a 20 línies.)  

2. Escolteu i busqueu  a l'Enciclòpedia Catalana els topònims que apareixen en la lletra d'aquesta cançó mítica del grup Al TALL. Tot seguit, situeu-los sobre un mapa mut del País Valencià. Podeu calcar-lo o dibuixar-lo a partir del model que trobareu ací davall.

                                                                                   

AUSIÀS MARCH, UN CAVALLER

La poesia aspra i profunda d’Ausiàs va produir un fort impacte en la mentalitat del seu temps i la seua influència es va estendre a través del Renaixement i fins i tot es va ramificar cap a altres cultures, sobretot la castellana. Ausiàs March va ser el primer poeta que va aconseguir de donar-nos una imatge d’home angoixat per la mort i pel dubte metafísic; que va crear una imatge personal, feta d’elements extrets de la vida quotidiana; i que, per primera vegada en la poesia, va utilitzar un valencià totalment despullat de provençalismes. Pessimista i rebel, amorós i turmentat, lúcid i desolat, planteja, en la seva poesia, els grans debats del seu temps, des de la mateixa arrel de la seva condició d’home.

La poesia d'Ausiàs March  ens transmet una gran força interior. Comproveu-ho en Veles e vents, un dels millors poemes de March, amb la versió musicada  i sobrescrita que va fer Raimon. Tot seguit de l’enllaç trobareu l'adaptació al valencià actual.  L'haureu de llegir i escoltar i fer les activitats que us hem passat en la fotocòpia.

 

 VELES E VENTS

http://www.youtube.com/watch?v=kTrXHvrvo2I

Veles e vents (en valencià actual)

Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
siga favorable i que tots cinc dugen a terme el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’ature un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.

Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meues fermes
voluntats i que sempre us tindré present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler puga ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblide: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que puga succeir.

[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.

Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seua extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.

Jo desitje allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.